Notícies

L'ARRIBADA DE LA DOCUMENTACIO ELECTORAL PRESENTA RETARDS IMPORTANTS A MOLTS PAÏSOS

NOMES 10.258 CATALANS RESIDENTS A L'EXTERIOR PODRAN, POTSER, VOTAR A LES ELECCIONS EUROPEES

 

Les primeres trameses amb la documentació per a poder votar en les Eleccions al Parlament Europeu del proper 25 de maigvan començar a arribar ahir a diversos països europeus posant, com sempre, al límit la paciència dels pocs electors a l'exterior que van aconseguir superar la primera fase del 'voto rogado'. Malauradament a molts llocs del món (a Amèrica, Àsia, Oceania, etc.) el retard serà considerable i és poc probable que es puguin complir els absurds terminis de votació imposats per la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general). Malauradament res que no haguéssim ja anticipat.

D'acord amb el calendari electoral, la documentació havia d'arribar als electors exteriors entre els dies 29 d'abril i 5 de maig. Els electors, a continuació, havien d'enviar el seu vot per correu al seu consolat o ambaixada entre el 29 d'abril i el 20 de maig o bé votar presencialment al consolat o ambaixada entre els dies 21 i 23 de maig. Atès que la tramesa de la documentació des de les Oficines electorals no va començar que el 10 de maig tot el procés ha experimentat un retard considerable. Atesa aquesta situació la Junta Electoral Central ha decidit prolongar fins el dia 22 de maig la possibilitat d'enviar el vot per correu a ambaixades o consolats. Recordem, un cop més, que la documentació s'ha d'enviar per correu a ambaixades i consolats i NO a les Juntes Electorals Provincials com es feia abans de la reforma de 2011.

Únicament 10.258 catalans (el 5,84% d'un cens total de 175.401) són els que tenen, encara, la possibilitat de poder votar si la documentació amb les paperetes arriben abans del dia 22. Són els pocs que han vist acceptada la seva sol·licitud de 'voto rogado' seguint l'absurd sistema en vigor. El total d'espanyols que han pogut sol·licitar el vot és de 70.292 (un 3% del total). El total dels que podran finalment votar serà, com sempre ridícul, i en el cas dels electors catalans, molt lluny del 10,7% que ho van poder fer a les Eleccions Europees de 2009, on encara regia l'antic sistema de vot, i en les que l'interès polític era molt menor que en les eleccions actuals.

Segons la definició de 'Voto Rogado' a Wikipedia (veure http://es.wikipedia.org/wiki/Voto_rogado): El Voto Rogado es una modalidad de sufragio en la que, el elector potencial, se ve obligado a "rogar" que le sea concedido el derecho a voto (generalmente, por parte de una autoridad electoral). En la práctica, supone una forma moderna de sufragio censitario ya que, como consecuencia del "ruego", no hay un sufragio universal real, condición necesaria para que todo cuerpo electoral sea considerado plenamente democrático.)

Afortunadament el passat dia 11 de març el ple del Congrés dels Diputats va acordar iniciar els tràmits per a la reforma de la LOREG que es preveu pugui estar enllestida per les eleccions autonòmiques de maig de 2015. Això significa que en cas d'eleccions anticipades a Catalunya abans d'aquesta data, el malson del 'voto rogado' encara estarà en vigor.

A la pàgina de la Sede electrónica de l'INE podeu verificar, cas que encara no hagueu rebut les paperetes o no sabeu si la vostra sol·licitud de vot ha estat acceptada, quin és l'estat de la tramesa de la vostra documentació electoral.

Podeu verificar-ho a:

https://sede.ine.gob.es/ce-votoxcorreo/pages/presentacion/frmPresentacion.jsf

Finalment us recordem, en el cas que la documentació us arribi, la conveniència de conservar una de les dues còpies (o fer una fotocòpia) del extracte d'inscripció en el CERA (Cens Electoral de Residents Absents). Aquesta documentació pot servir de certificació de residència a l'exterior un cop es posi en marxa el Registre Voluntari de Catalans i Catalanes Residents a l'Exterior (previsiblement al mes de juny) que, a banda de la seva innegable i important utilitat estadística, podrà, potser, servir també com a cens de residents a l'exterior en el cas d'una consulta en el marc d'una legislació catalana específica sobre consultes no referendàries.