Una mostra mes de la baixa qualitat democratica de les lleis electorals a l'estat espanyol


Cap sorpresa. Finalment van ser únicament 4.484 els catalans residents a l'exterior sobre un total de 175.583 inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) els que van aconseguir dipositar un vot vàlid en les Eleccions al Parlament Europeu celebrades el passat 25 de maig. Això representa un lamentable percentatge del 2,56% sobre el total del cens.

Les xifres són encara pitjors pel conjunt de ciutadans espanyols inscrits al CERA per aquestes eleccions, 1.725.655, atès que només 25.571 (el 1,48%) van aconseguir emetre un vot vàlid. Aquestes xifres no inclouen el vot dels residents temporals que havien sol·licitat el vot per correu.

Un total de 10.996 catalans havien aconseguit superar la primera fase del 'voto rogado' i enviat a temps una sol·licitud de vot. Menys de la meitat van rebre a temps les paperetes que, encara aquests dies, estan arribant a alguns països quasi dues setmanes després de les eleccions. El resultat ha esta lamentable a molts països: urnes buides a Caracas (on ningú dels 158.000 espanyols censats a Veneçuela va rebre cap documentació), 726 votants a Mèxic (on hi ha prop de 93.000 censats), 6.700 vots a Buenos Aires (on hi ha 267.000 censats), 136 vots a República Dominicana (on hi ha 13.000 censats) i una llarga llista de despropòsits i fraus democràtics que han afectat tant la comunitat catalana (sens dubte la més motivada a l'exterior per aquestes eleccions) com a les altres comunitats de l'Estat espanyol, segons que informa la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC).

El pervers i antidemocràtic sistema del 'voto rogado' ha aconseguit, un cop més, destrossar la participació electoral dels residents a l'exterior després de la reforma de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de 2011 on es va establir aquest sistema de 'vot censitari' inspirat en les millors tradicions del segle XVII o anteriors. A les eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009, encara amb el sistema de vot anterior a la reforma i malgrat que l'interès polític per aquelles eleccions entre els catalans era molt menor que ara, van aconseguir votar 12.303 residents a l'exterior (un 10,33% del cens).

Un desastre més d'aquest model de democràcia de baixa qualitat que practica l'Estat espanyol

Afortunadament, i després d'anys de insistència i evidència del fracàs de l'actual LOREG, la majoria del Congrés de Diputats va acceptar, gairebé per unanimitat, el passat dia 11 de març una proposta de llei presentada pel Parlament de Galícia per a reformar l'article 75 de la LOREG (el que preveu el 'voto rogado') que ara ha iniciat el seu tràmit parlamentari gràcies al vot unànime dels mateixos partits que van aprovar la desastrosa reforma al 2011. Rectificar és de savis diuen però lamentem que s'hagi causat tanta frustració democràtica a tantes persones des de 2011.

Es pot suposar que la nova versió de la LOREG estigui aprovada per a les Eleccions Autonòmiques de Maig de 2015. Això vol dir que en al cas que a Catalunya hi hagués una convocatòria electoral (no referendària) abans d'aquesta data, encara es faria, malauradament, amb aquest desastrós i antidemocràtic sistema.