Segons les dades de l'INE, un total de 427.423 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món a 1er de gener de 2026 dels quals 16.576 tenen entre 0 i 4 anys, 27.356 entre 5 i 9 anys, 32.147 entre 10 i 14 anys i 36.574 entre 15 i 19 anys. Així doncs un total de 112.563 catalans de l’exterior son menors de 19 anys. Es una població infantil a l’exterior prou significativa a la que des de les comunitats catalanes de l’exterior s’intenta preservar el seu dret, si així ho desitgen, a conèixer la llengua catalana.

Els cursos de llengua catalana adreçats a les comunitats infantils i juvenils constitueixen una de les activitats més importants de les entitats catalanes de l’exterior. Son, en general, fruit de l’activisme i la iniciativa de les entitats exteriors però poden, en alguns casos, veure’s afavorits per una legislació nacional que permet donar a les classes de llengua materna un estatut legal i un suport de les institucions públiques dels països d’acollida.

Algunes situacions com els casos de Zuric, Londres o Berlín han tingut a Catalunya una forta repercussió mediàtica que ha pogut portar a creure que ensenyar la llengua catalana a l’exterior és cosa fàcil quan, en realitat, tot depèn de saber aprofitar les escletxes legals existents o del dinamisme de les entitats exteriors.

Intentem doncs descriure quina és la gran variabilitat de les situacions a l’exterior a l’hora d’abordar com garantir el dret a l’ensenyament de la llengua catalana a les comunitats infantils de l’exterior.

1. Països on s’aplica el principi de la Heritage Language Education (llengua d’herència)

Hi ha països on la legislació nacional permet que els infants puguin accedir a classes de llengua i cultura del país d’origen. A alguns països de la Unió Europea existeixen programes d’ensenyament basats en aquest principi de la Heritage Language Education (llengua d’herència). Tanmateix, el nivell d' integració en l'horari escolar, el finançament públic i l'abast legal varien dràsticament segons cada país.

• Es el cas de Suècia on el programa Hemspråk (llengua a la llar), existeix des d’anys i ha incorporat el català entre les 60 llengües reconegudes. El programa, és històricament conegut com a hemspråk des de 1997 tot i que el terme oficial utilitzat en la legislació és modersmål (llengua materna). El model suec es caracteritza per les particularitats següents:
  Dret garantit: Tot estudiant d'educació bàsica (grundskola) i secundària (gymnasieskola) té dret a rebre instrucció en la seva llengua materna si aquesta es parla diàriament a la llar.
  Abast: El sistema cobreix més de 60 idiomes, incloent-hi les llengües de les minories nacionals i desenes de llengües d' origen estranger (entre les quals el català) .
  Integració lingüística: L'ensenyament del suec com a segon idioma (svenska som andraspråk) funciona de manera paral·lela per garantir que els alumnes adquireixin les competències lingüístiques necessàries per seguir el pla d'estudis general i desenvolupar-se en la societat.

• A Suïssa és la denominada Heimatliche Sprache und Kultur (HSK, Llengua i cultura nadiues) tot i que amb característiques diferenciades segons els cantons. El català ha aconseguit una fita històrica a Suïssa al cantó de Zúric que ha reconegut oficialment la llengua catalana dins del seu programa educatiu de Llengua i Cultura d’Origen (HSK), una decisió que permetrà que els infants catalanoparlants puguin estudiar català en el marc del sistema educatiu públic de Zuric al costat d’altres 33 llengües. 

• La creació de l’Escola Catalana de Zuric va ser el pas previ imprescindible per assolir aquesta fita. Un esforç similar s’està portant a terme a Basilea on des d’anys existeix l’Escoleta esperant que pugui incorporar-se al sistema HSK suís. A més al cantó de Ginebra hi ha el projecte de creació de l’Escola Catalana de Ginebra i a Lausana hi ha, des d’anys, l’Esplai Infantil. Es una especificitat suïssa lògicament no exportable a la resta de països. 

• El cas de Luxemburg es similar i basat en el principi de la First Language and Heritage Culture Classes (Classes de Primera Llengua i Cultures d’origen). Barreja el model explicat després al punt 2 amb el fet que la responsabilitat de les classes correspongui a institucions o associacions del país d’origen a les que el Ministeri d’Educació dona suport logístic. Integra actualment 32 llengües entre les quals hi figura el català en classes organitzades pel Centre Català de Luxemburg.

• També existeixen models similars a Àustria, el Muttersprachlicher Unterricht (ensenyament de la llengua materna) i s'imparteixen desenes d'idiomes en escoles primàries i secundàries, integrats directament en el currículum com a assignatura optativa o extracurricular. De moment, no han incorporat el català.

• A Finlàndia on les escoles municipals ofereixen classes voluntàries de la llengua materna dels alumnes immigrants (2 hores setmanals). L'Estat finança el programa si es reuneix un grup mínim (generalment 4 alumnes per idioma). Alhora, reben classes intensives de finès o suec com a segon idioma. De moment, tampoc no han incorporat el català.

• A Alemanya, on els cursos per a parlants d'origen Herkunftssprachlicher Unterricht (lliçons de llengua patrimonial o HSU) són organitzats per la majoria dels estats federals alemanys com una oferta addicional estatal. El disseny i l'oferta de cursos varien segons l'estat federal. En 12 estats federals (incloent Renània del Nord-Westfàlia, Hessen i Renània-Palatinat), l'ensenyament està organitzat directament pels ministeris d'educació. Els cursos normalment es fan a les tardes a més de les classes regulars i estan oberts a infants multilingües. Com a norma general, entre 15 i 18 alumnes de la mateixa llengua han d'estar inscrits per a la formació d'un grup. En estats com Baden-Württemberg, la instrucció en llengua materna està organitzada principalment pels respectius consolats generals o països d'origen, amb els estats federals sovint proporcionant només les instal·lacions. No hi ha, de moment, classes de català en el marc de la HSU si bé hi ha iniciatives força actives des dels casals catalans com, l’Escola Catalana NRW a Colònia (que impulsa també un format híbrid adreçat a tota Europa), la Petita Escola de Munic o l’Esplai de Stuttgart.

• En el cas de Berlin és la Schulgesetz für das Land Berlin (Llei d’educació del Land de Berlín) la que fixa que "L‘alumnat amb una primera llengua diferent de l‘alemany rebrà oferta educativa addicional en la seva primera llengua, sempre i quan la situació d‘organització escolar ho permeti." El procés per incorporar el català a l’oferta de llengües d’origen de l’escola pública de Berlín ha fet un nou pas amb el lliurament oficial en el mes de juliol de 2026 de les sol·licituds presentades per les famílies al Departament d’Educació, Joventut i Família del Senat de Berlín. L’activitat de Catalanets e.V. a Berlin malgrat complir amb els requeriments no està encara reconegut oficialment però si la petició prospera, el català s’afegirà a la resta de llengües que ja formen part de l’oferta educativa pública de Berlín.

------

 Des de la FIEC recomanem a les entitats catalanes analitzar cada legislació nacional per entendre quin pot ser l’espai possible per l’ensenyament del català, si existeix, i no imaginar que el que es vàlid en un país és d’aplicació universal a la resta. 

El Govern català ha dit en diverses ocasions que valora adoptar un nou sistema de subvencions per a aquest tipus d'escoles sense que s’hagi presentat mai cap proposta. 

Queda pendent facilitar els mecanismes per a la incorporació al sistema d’escolarització obligatòria o post obligatòria dels infants que volen retornar i disposen d’un coneixement previ de la llengua catalana, indicant, com a possibles rutes a treballar, millorar l’accés a la informació, als serveis i als tràmits necessaris a través d’apartats específics, i acompanyar als menors retornats en la seva adaptació als centres educatius catalans.

------

2. Model de Convenis Internacionals (Programes ALCE) basats en la regulació de l'acció educativa espanyola a l'exterior 

El Reial Decret 1027/1993, de 25 de juny que regula l'acció educativa espanyola a l'exterior es refereix única i exclusivament a la llengua castellana (denominada espanyola al RD) sense cap referència ni directa ni indirecta a les altres llengües parlades a l’Estat. L’ensenyament de llengua i cultura espanyoles s’estructura mitjançant les ALCE (Agrupaciones de Lengua y Cultura Española) i van dirigits a alumnat de nacionalitat espanyola (o descendents d'espanyols) en edat escolar.

Hi ha més de 300 aules a 13 països (a Europa i a Amèrica del Nord), gestionades a través de 15 agrupacions (ALCE).

En modalitat semi presencial, les classes, exclusivament de castellà, s'imparteixen fora de l'horari escolar del país, es combinen amb l'ús de la plataforma virtual Aula Internacional, i s'articulen en nivells de competència en la llengua (des d'A1 fins a C1) corresponents al Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües. Comprenen un total màxim de deu anys.

3. Escoles Europees

Des del curs 2025-2026, el català es pot estudiar de manera optativa com a llengua addicional a la xarxa d'Escoles Europees, escoles públiques multilingües dependents de les institucions de la Unió Europea. Aquesta mesura va ser aprovada pel Consell Superior d'aquestes institucions, i Espanya n'assumeix íntegrament el cost econòmic. Son 24 centres a 14 països. 

Per poder fer avançar la mesura, s’ha considerat el català com una “altra llengua nacional” perquè sigui impartit com a assignatura als alumnes que ho desitgin. És una opció que es dona als països que tenen més d’un idioma en el seu currículum escolar encara que aquests no siguin llengües oficials de la UE. Tot i aquesta inclusió, l'estatus del català és diferent al d'altres idiomes oficials europeus. A les Escoles Europees el català funciona com a matèria extracurricular o llengua addicional, sense formar encara part de les llengües vehiculars principals (seccions lingüístiques completes).

4. Escoles espanyoles a l’exterior de titularitat estatal

Els 18 centres de titularitat de l'Estat espanyol, distribuïts en set països, escolaritzen 8.740 estudiants i compten amb 705 docents, mantenint una tendència de creixement moderat en els últims cursos. S’ha aconseguit introduir el català al Instituto Cañada Blanch de Londres gràcies a la pressió dels pares d’alumnes catalans. De cara l’any que ve, el Govern diu que negocia perquè el català pugui ser una llengua optativa en els 18 col·legis públics que depenen de l’estat espanyol a l’estranger.

___

Així doncs l’acció educativa exterior de l’Estat espanyol que abasta 52 països amb 8.600 docents donant servei a 140.616 estudiants durant el curs 2025/2026 es refereix exclusivament a la llengua castellana (amb els avenços aconseguits a les Escoles Europees i els centres de titularitat estatal a l’exterior).

Des de la FIEC reclamem la reforma del Reial Decret 1027/1993, de 25 de juny (B.O. de l'E. del 6 d'agost), que regula l'acció educativa espanyola a l'exterior i que es refereix única i exclusivament a la llengua castellana sense cap referència ni directa ni indirecta a les altres llengües parlades a l’Estat. 

El pressupost que l’Estat destina a l'acció educativa espanyola a l'exterior és de 119 milions d’euros a 2026. Entenem com a totalment inacceptable que l’acció educativa i el pressupost de l’estat a l’exterior en els darrers 30 anys hagi estat monopolitzat de manera exclusiva per la llengua castellana. 

Volem iniciar una campanya per aconseguir la reforma del Real Decreto 1227 / 1993 sobre l’acció educativa de l’Estat Espanyol a l’exterior o millor l’adopció d’un nou decret de forma que desaparegui l’exclusivitat del castellà i s’incorporin les altres llengües parlades a l’Estat així com una atenció a les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament, un cop s’hagi fet el corresponent mapa de necessitats i serveis a cobrir que permetran establir de manera clara les necessitats pressupostàries per l’acció educativa exterior per a cadascuna de les llengües.

___

5. Model Comunitari i No Governamental

Es tracta d’aquelles iniciatives que sorgeixen de les comunitats catalanes de l’exterior o d’altres entitats i que no tenen un suport legislatiu explícit en la normativa del país. Son doncs iniciatives comunitàries sense cap suport governamental i a vegades limitades a un únic centre educatiu.

Regne Unit: El sistema britànic no integra de forma generalitzada les llengües d'herència en el currículum públic estatal. L'ensenyament recau gairebé exclusivament en "escoles complementàries" de cap de setmana (Saturday Schools) gestionades per les mateixes comunitats d'immigrants de forma voluntària, tot i que els alumnes poden optar per presentar-se als exàmens oficials (GCSE o A-Levels) en el seu idioma nadiu. L'Escola Catalana de Londres, fundada el 2015 i que és el model de referència, acaba d'estrenar una nova ubicació al barri de Borough, al centre de Londres, que acull un centenar d'alumnes d'entre 1 i 13 anys. 

Argentina:  l’Institut Nuestra Señora de Montserrat de Buenos Aires impartirà classes de català com a optativa per a alumnes de 10 a 12 anys. El curs vinent, l’ensenyament del català s’integrarà plenament al currículum del centre. El centre, amb més de 140 anys d’història, està situat al barri de Montserrat, a Buenos Aires.

Uruguai: La Escuela Nº 150 Catalunya és un centre públic d'educació primària que forma part del sistema de l'Administració Nacional d'Educació Pública (ANEP). Amb el currículum bàsic, l'escola ofereix classes de llengua catalana per als seus alumnes, i en ocasions realitza activitats culturals al costat del Casal Català de Montevideo. No ha estat possible oferir les classes de català al curs 2026/27 per manca de professor.

6. El suport a l’ensenyament del català des del Govern català 

Les subvencions de la Generalitat de Catalunya per a les comunitats catalanes a l'exterior s'articulen en quatre línies de finançament principals destinades a entitats reconegudes, una de les quals es destina a Cursos de llengua catalana i occitana (aranès) mitjançant la qual es pot garantir la contractació de professorat o d'animadors per realitzar l'ensenyament de la llengua catalana.

L’executiu català hi ha destinat 286.381 euros al 2025, que representen un increment de gairebé el 42% respecte del 2024. Són les xifres més altes des que es tenen dades disponibles, l’any 2019, segons el departament. El Conseller Duch va assegurar que es continuaran augmentant les ajudes, però també intentaran “harmonitzar” els continguts dels cursos perquè tinguin “coherència” entre ells. “Això permetrà mobilitat, augmentar la qualitat i, sobretot, utilitzar els materials que dona la Generalitat de Catalunya”, explica el conseller.

L’augment de subvencions aquest any ha permès a les comunitats catalanes a l’exterior organitzar més activitats formatives, que han crescut un 8% entre el 2024 i el 2025. Enguany, fins a 41 comunitats catalanes a l’exterior han organitzat un total de 186 activitats formatives, en les quals han participat 1.939 alumnes.

El Govern atribueix aquesta ampliació de l’oferta a l’impuls de l’ensenyament infantil, especialment a Europa, juntament amb els formats virtuals i híbrids. “Les comunitats catalanes a l'exterior juguen un paper molt important a l'hora de fer possible que els catalans o gent d'altres països que viuen a fora puguin aprendre el català”, destaca el conseller d’UE i Acció Exterior.

---

Des de la FIEC creiem que el pressupost actual a Cursos de llengua catalana i occitana queda bastant per sota del que caldria, atès el creixement de la població catalana resident a l'exterior que ha estat del 16,3% entre 2023 i 2026 així com del nombre de casals catalans a l'exterior així com la creació de nombroses colles castelleres exteriors que han portat el nombre d'entitats a atendre de les 125 d’abans de 2003 a les 157 de 2026. 

És també molt important assenyalar que en l'exercici 2025 el pressupost disponible es va exhaurir totalment i que segons les explicacions del Departament va ser el fort increment en les demandes de subvenció a les classes de català la causa d'aquesta. Recordem també que les Bases Reguladores actuals per a les subvencions als casals catalans no inclouen cap possibilitat per donar suport a la digitalització de les entitats, a la seva professionalització, que no s'inclou cap disposició que permeti un suport a les federacions (a la FIEC en particular) ni al Consell de la Catalunya Exterior.

Acollim amb satisfacció que el nivell d'exigència des de les institucions respecte dels casals catalans hagi augmentat, però entenem que ambdues parts han de posar el màxim perquè aquest nivell d’exigència sigui efectiu.

 Finalment, volem recordar que sigui en termes absoluts o en termes de despesa per càpita, Catalunya ocupa una discreta sisena o setena posició entre les diverses comunitats autònomes de l'Estat espanyol pel que fa als recursos destinats a les seves comunitats exteriors. Ben lluny dels casos de Galícia, Canàries, Astúries o Andalusia.

---

7. Marc de referència sobre el professorat de català a l’exterior.

El darrer informe de la Comissió de Llengua del Consell de la Catalunya Exterior considera imprescindible la creació d’un marc de referència del professorat del català i de l’ensenyament de la llengua que incideixi i vinculi les polítiques lingüístiques del Govern cap a l’exterior. No és el mateix ensenyar català a Catalunya que fer-ho a les diferents àrees geogràfiques i culturals de l’exterior.

En aquest marc de referència l’objectiu seria vetllar per un perfil de professor i professora de català a l’exterior amb les aptituds necessàries per desenvolupar de manera eficient i professional la seva tasca. Aquesta necessitat fa molt temps que es discuteix, i la falta de definició ha anat en detriment de l’ensenyament de català a les CCE. Com antecedent, la FIEC va engegar una campanya per establir les competències que haurien de complir els i les professores de català a l’exterior i enguany hi ha hagut un taller específic sobre aquet tema a la trobada cultural de Rosario.

Tanmateix en aquest marc s’haurà de considerar el reconeixement i valoració del professorat que ja demostri que compleix amb les competències, i s’haurien de definir els mecanismes a desenvolupar per promoure que els que encara no les tinguin puguin fer els cursos de formació i capacitació per obtenir les competències i el reconeixement corresponent. L’abordatge d’aquest procés i dels mecanismes hauran de fer-se sensibles considerant una millora progressiva que afavoreixi la participació dels qui ho necessitin i sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat formativa i competencial dels professors de català a l’exterior, i donar respostes específiques a les necessitats de les CCE per la selecció del professorat.

Totes les parts constaten que cal clarificar tots aquests conceptes perquè ens ajudin a determinar cap a on es vol anar i amb quins objectius, i com aconseguir-ho de forma gradual. En aquest sentit, s’esbossen tot de preguntes a definir de forma participada amb els casals sobre què és l’ensenyament de català i què és educació en el lleure; quins requisits cal que tingui un docent de català a l’exterior i un de dedicat a l’educació en el lleure; si han d’existir equivalències en els requisits sol·licitats a aquests perfils a Catalunya i a l’exterior; quins requisits ha de tenir una “classe” per a considerar-se formació, com es protegeixen els menors en aquests espais, etc.

Som conscients que tot el que s’ha exposat en aquest punt requereix temps, coordinació, prudència, empatia i voluntat d’entendre les diferents realitats i territoris de les actuacions per poder avançar cap a models que permetin millorar l’ensenyament de la llengua catalana a l’exterior de manera integradora a les realitats de cada país.

8. El Pacte Nacional per la Llengua i la Catalunya Exterior

Concretament, l’objectiu 17.3 del text final del PNL proposa: ‘Prestar un suport específic a la comunitat exterior catalana en els terrenys de l’aprenentatge, la transmissió, l’ús i l’apreciació de la llengua.’ i afegeix que: ‘El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, a través de la Direcció General de la Catalunya Exterior, té la voluntat de fomentar el manteniment i la transmissió de la llengua catalana més enllà de les fronteres dels territoris de parla catalana, perquè els catalans residents a l’exterior puguin mantenir i transmetre la llengua i, alhora, que les principals diàspores migratòries de Catalunya puguin conèixer i tenir un contacte amb el català abans d’iniciar el fet migratori.’

El PNL dota pressupostàriament aquestes accions per l’any 2025 amb gairebé 6 milions d’euros dels quals uns 210.000 euros podrien anar a accions des de les comunitats catalanes de l’exterior. Aquest pressupost és el que ja estava destinat per part del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior als Cursos de Llengua Catalana i Occitana i no és doncs cap aportació pressupostària addicional des del Pacte.

El full de ruta del Pacte contempla mesures específiques per a la diàspora:

• Foment actiu: Impuls d'activitats de foment i transmissió cultural i lingüística a través de les comunitats catalanes a l'exterior.

• Preparació migratòria: Garantir que les principals diàspores tinguin contacte i puguin conèixer el català abans d'iniciar el seu procés migratori.

• Voluntariat virtual: El programa estrella per als catalans residents fora és el Voluntariat per la llengua virtual, que connecta parlants de tot el món mitjançant parelles lingüístiques.

Cap d’elles, i en particular per la seva importància estratègica la de ‘Preparació migratòria’ ha tingut cap mena de desenvolupament des del Departament de Política Lingüística i queden doncs com simples anuncis.

9. L’ensenyament del català a les comunitats infantils de l’exterior. Resum de propostes

• Un suport específic des del Pacte Nacional per la Llengua a l’ensenyament del Català a l’exterior augmentant els recursos disponibles en les subvencions a les Comunitats catalanes de l’exterior 

• i molt especialment en activitats de preparació migratòria en aquells països dels que procedeix una gran part dels professionals (sobre tot sanitaris) que s’incorporen al mercat de treball català.

• Analitzar cada legislació nacional per entendre l’espai possible per l’ensenyament del català.

• Un reconeixement específic de la condició d’Escola Catalana a l’Exterior que pugui facilitar suport pedagògic i de professorat

• Una reforma del Reial Decret 1027/1993, de 25 de juny (B.O. de l'E. del 6 d'agost), que regula l'acció educativa espanyola a l'exterior que reconegui el català i en financïi el professorat

• El reconeixement de la condició de Professor de Català a l’Exterior.

Redactat per l'Antoni Montserrat. 

 La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) al 1er de febrer de 2026 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 329.331. Això representa un augment de 17.927 electors i electores  entre febrer de 2025 i febrer de 2026 i un augment de 34.787 respecte de les 294.594 persones que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024.

El total d'electors espanyols a l'exterior a 1er de febrer de 2026 és de 2.668.939, un augment de 132.538 en un any.

El total de població catalana resident a l'exterior, segons el PERE (Padró d'Espanyols Residents a l'Estranger) a 1er de gener de 2025 era de 406.679. Aquesta xifra inclou els majors de 18 anys que formen part del CERA, i tenen dret a vot, i els menors de 18 anys.

Aquests increments són el producte de l'emigració continuada que coneix el nostre país, dels naixements de criatures catalanes a l'exterior i, en quantitats cada cop més importants, de les constants altes consulars domiciliades a Catalunya per adquisició de la nacionalitat espanyola via la llei de recuperació de nacionalitat espanyola pels sefardites originaris, la llei de la memòria històrica i ara via la nova llei de la memòria democràtica. En la majoria de casos, el coneixement de les realitats catalana o espanyola per part d'aquests 'nous espanyols' o 'nous catalans de l'exterior' és força limitat. 

Aquestes xifres no tenen en compte el fet que moltes persones catalanes i espanyoles residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols, particularment a Europa, i la xifra real de potencial persones amb dret a vot a l'exterior és probablement molt superior a la xifra oficial.

El CERA és el cens que permet a les persones migrades catalanes poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del 'voto rogado' no permetia una participació massa significativa.

Finalment el procés de reforma de la LOREG, culminat a l'octubre de 2022, amb la reforma de l'article 75 i l'abolició del 'voto rogado', fa que haguem entrat en una nova etapa amb un nou sistema molt més democràtic que es va estrenar amb les eleccions generals de juliol de 2023. Tot i així l'increment del CERA amb noves ciutadania amb dret a vot, i un coneixement limitat de la realitat catalana o espanyola, com s'ha explicat abans, i, en el cas concret català, una forta abstenció, no van generar els augments de participació esperats. 

Es preveu però, que en futures convocatòries augmentarà substancialment la participació dels i les votants a l'exteriors. 

L'alta al CERA és també una de les vies per donar-se d'alta al Registre de Catalans i Catalanes Residents a l'Exterior creat l'any 2014 amb finalitats estadístiques. L’alta al Registre és també possible si s’acredita la residència efectiva a l’estranger amb altra documentació.

Descarregueu-vos el comunicat complet de la FIEC en PDF.

Informe: La població catalana resident a l’exterior, registrada als consolats, augmenta un 2,9% en un any i arriba a 367.367 persones a 1 de gener de 2023.