Consell Catalunya Exterior

El Consell de la Catalunya Exterior és l'òrgan assessor i col·legiat de consulta i participació de la Catalunya exterior en les polítiques públiques del Govern. Està presidit pel President/a de la Generalitat de Catalunya que pot delegar-ne la presidència a la persona titular del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior, actualment el Conseller Jaume Duch. Esta format per 23 vocals d'entre els departaments de la Generalitat amb activitat i projecció internacional, representants de la Catalunya exterior, entitats municipalistes i altres organismes i institucions vinculades a l’acció exterior.

A dia d'avui els representants de la Catalunya Exterior escollits mitjançant un procès participatiu per zones geogràfiques entre les entitats catalanes d'arreu del món pel període 2025-2029 són:

- Per Europa: Elisenda Bujons (Stuttgart), Jordi Gairin (Luxemburg) i Erika Casajoana (Brussel.les);

- Per Amèrica del Sud: Rosana Bianchi (Rosario) i Núria Amorós (Montevideo);

- Per Amèrica del Nord: Josep Ligorred (Yucatan) i Roger Caballero (Vancouver);

- Per la resta del món: Lluís Martí Magro (Tokio);

- Per les federacions d'entitats: Antoni Montserrat Moliner (FIEC).

El dies 12 i 13 es van fer unes intenses jornades de treball preparatori entre els vocals de la Catalunya Exterior i l'equip de la Direcció General de la Catalunya Exterior amb el seu Director General, Oriol Lázaro, i el Cap de l'Area d'Atenció a les CCE, Joaquim Vila.

El plenari celebrat el dia 14 al Palau de la Generalitat va estar presidit pel President de la Generalitat, Salvador Illa, que un cop fet el discurs inaugural va delegar la presidència en el Conseller Jaume Duch. El president de la Generalitat va expressar el seu suport als més de 400.000 catalans que viuen a l’exterior perquè “sentin que l’acció del Govern de Catalunya està al seu costat”. El cap de l’Executiu ha assenyalat que les dues prioritats del Consell de la Catalunya Exterior són que els catalans que viuen fora de Catalunya puguin exercir el seu dret a vot i que els seus descendents puguin conèixer i aprendre el català. A més, va defensar la necessitat d’enfortir el projecte europeu davant del context internacional actual i ha reivindicat que el Govern de Catalunya vol tenir “una actitud constructiva d’empènyer per reforçar la unitat política d’Europa”.

Es van presentar les conclusions i recomenacions de les diferents comissions de treball que han treballat al llarg de l'any 2025.

La Comissió de Registre de Catalans a l'Exterior va exposar les dificultats que té aquest registre i la necessitat de fer-lo més usable i entenedor, trobant millor solucions per la identificació digital dels catalans de l'exterior. Una solució possible pot ser lainteroperabilitat del registre amb el futur NICC (Número d'Identificació Consular) que té projectat crear l'Estat. Es va presentar un ampli informe amb propostes de modificació tècnica del registre. També cal continuar estudiant nous usos i finalitats pel registre. De manera general els punts ja esmentats a 2024 continuen vigents.

La Comissió de Model i Suport a les Comunitats Catalanes a l'Exterior va centrar les seves conclusions en propostes de millora tècnica i de gestió en l'aplicació de gestió de les subvencions i molt especialment en la necessitat d'elaborar un Catàleg de serveis tant per a les entitats com per els residents a l'exterior. També es va fer menció d'optimitzar les trobadas geogràfiques, la col.laboració amb les delegacions del Govern, el suport a les colles castelleres de l'exterior i la disponibilitat de kits digitals amb materials que ajudin a potenciar les commemoracions (per exemple l'Any Gaudí 2026) a l'exterior.

La Comissió d'Educació, Llengua i Joventut constata millores importants en el web sobre oportunitats educatives a l'exterior. Els punts importants que continuen pendents son la necessitat d'identificar els coneixements lingüístics del català per grups d'edat (molt important en el cas del retorn), l'enviament de materials didàctics al dia, identificar els mecanismes per a la incorporació al sistema d'ensenyament dels infants que volen retornar i la introducció de la llengua catalana a la xarxa d'escoles espanyoles a l'estranger (com ja s'ha fet amb les Escoles Europees o l'Instituto Cañada Blanch a Londres). Queda pendent la definició del marc curricular pel reconeixement de les escoles catalanes a l'estranger (seguint els models de l'Escola Catalana de Londres o les de Zurich i Berlin) així com la definició del model curricular per un reconeixement de la figura del Professor de català a l'estranger. També resta pendent la realització d'una Enquesta sobre ensenyament del català a l'estranger que actualitzi els resultats de la de 2020-2021 i obrir un debat sobre la millora de la cooperació universitària en direcció al retorn del talent.

La Comissió de Processos Migratoris va presentar les accions al voltant de la proposta de Llei del Retorn, elaborada per la comissió a partir d'una proposta de la FIEC. El text se centra en les tres dimensions del retorn: retorn del talent, retorn de les persones en situació de vulnerabilitat i retorn de les dones víctimes de violència de gènere a l'exterior. La proposta va ser presentada a la Direcció General de Migracions i Refugi (que en té les competències) i fa l'objecte d'un grup de treball entre els diversos Departaments afectats per a continuar el treball. També es van presentar, amb preocupació, els resultats de la EMCR (Estadística de Migracions i Canvis de Residència) que indiquen la sortida de 33.943 residents a Catalunya amb nacionalitat espanyola l'any 2024 amb un perfil educatiu d'estudis superiors en un 39,34% (dades 2023) el que indica una clara pérdua de talent. També es va fer referència a la necessitat d'actuar en orígen respecte de les persones que han sol.licitat la nacionalitat espanyola via la llei de memòria democràtica (2,4 milions de les que unes 300.000 poden acabar censades a Catalunya) per tal que coneguin el país del que passaran a formar part.

Finalment la Comissió de Reglament va presentar un estudi sobre els diversos models d'elecció dels Consells exteriors a d'altres comunitats autònomes per tal de formular una proposta d'elecció del Consell de la Catalunya Exterior a 2029 que millori les mancances i defectes del sistema actual.

El Consell va decidir reconduir per l'any 2026 totes les Comissions existents i crear-ne dues de noves, la Comissió de la Proposta del Congrés de la Catalunya Exterior, atesa l'anormalitat que suposa que aquest congrés o trobada mundial no s'hagi celebrat des de 2008, i una Comissió sobre la Cooperació Universitària i el Talent. Per tal d'augmentar els efectius de membres del Consell es proposarà als membres suplents participar en les diverses comissions.

El Conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va participar també a la reunió del Consell on va exposar les línies mestres del Pacte Nacional per la Llengua i, en particular, les que fan referència a la Catalunya Exterior. Es va demanar més suport per part del seu Departament a l'ensenyament del català a l'exterior i a l'ensenyament del català en origen per a les persones que emigren cap a Catalunya.

Finalment es va fer una discussió sobre el seguiment de la Resolució 298/XV del Parlament de Catalunya sobre el dèficit democràtic i la vulneració de drets en el vot exterior. El Consell ha estat consultat en els tràmits de resposta a aquesta Resolució que planteja fer arriba a l'Estat propostes de millora sobre el vot exterior. Amb aquesta finalitat es va fer una enquesta impulsada des de la Direcció General de Processos Electorals i Democràcia Directa del Departament de Justícia, els resultats de la qual es van presentar al Consell i que constaten, si calia, que un percentatge molt elevat ni rep la documentació ni arriba a poder fer tràmits que considera massa complicats. El Parlament elaborarà un dictamen final que, un cop consultat el Consell es presentarà a l'Estat.

Per part el representant de la FIEC es va explicar que no cal esperar cap millora des del Congrés de Diputats i que per aquesta raó s'ha presentat una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) sobre una llei electoral catalana pròpia on es contemplen, entre altres, mesures com el vot delegat, el vot electrònic, una Junta electoral pròpia i les circumscripcions electorals pròpies pels residents exteriors.